Seràs l'amor i la ferocitat

Temps

Temps per a dir-te les coses, per a aclarir-me les idees, saber que faré amb tu,amb mi, amb els dos, per a demostrar-te, no sols amb  paraules sinó amb gestos, què signifiques per a mi, temps per oblidar un passat i recordar un futur incert que avança poc a poc a cada mirada que em fas, ixes vesprades al llit, sentint música, baix d’una manta. Temps que o passa tant apressa que ni m’immute o tan lent que em pose nerviosa. Temps que quan estem se’n escapa de les mans, les hores volen i un minut pareix una hora..

Aquell temps perdut on deuríem, o millor dit podríem, haver dit aquelles coses que ens hem callat, per no voler sentir una resposta que pensàvem que seria dolenta, ens faria mal, i eixe dolor ens duraria un temps massa llarg..

Però em vas ensenyar a utilitzar la Ç, com aquell que aprèn a seure en un sofà, i la vas introduir dins d’aquell dolor, per a poc a poc transformar-lo en dolçor. Però no una dolçor que s’avorreix al poc de menjar-la per que et plena, una dolçor que s’agraeix, i no molesta, i amb el temps et sents malament si no la tens prop, per a sentir el seu calor, la seua pell junt a la teua..després de tant de temps sense tu..