Vesprades d'estiu..

Rutina,aigua,sol,crema protectora, tots els dies eren iguals, però ningú feia res per canviar-les, supose que per que, al cap i a la fi, a tots ens agradava aquella sensació de pau i tranquil·litat que ens transmetia, però al mateix temps també volíem  aventura, diversió, una cosa diferent cada dia, persones noves, llocs nous, noves aigües, per dir-ho d’alguna manera.. Volíem platja però ningú movia un dit per anar-hi, això reflecteix que no era un verdader desig, val, potser volguérem anar, però no ho desitjaven d’eixa manera tan intensa com per a fer-ho, potser mai hem desitjat una cosa tan fortament com per a lluitar per ella i ajudar-la a que és faça realitat..per això, la majoria de la gent sols té somnis i desitjos, que sinó trau la força  sols vora’n passar l’oportunitat davant dels seus ulls incrèduls i oberts com a plats, altres, pocs ells, s’adonen abans d’aquestes oportunitats i trauen forces i se’l s veu contents i orgullosos de si mateix..

Primer dia..

Ningú sabrà mai perquè.. perquè t’agraden eixes vesprades d’estiu damunt  la gespa recolzant el cap sobre les meues cames, mirant com passa el temps, mirant com passen oportunitats que tal vegada no ens importen hui, ni demà, però que potser algun dia en sàpiga mal haver deixat passar.. Tampoc arribaré a comprendre mai eixa mania teua de jugar a la meua orella, mossegar-la, besar-la, eixa careta de felicitat que se’t posa cada volta que veus alguna cosa que t’agrada, la manera en la que et poses el barret amb la guitarra a la mà i caminem per la platja i ens deixem caure sobre l’ombra de la primera palmera que ens acull amb una cervesa en la mà tant tu, com jo.. Mai  arribaré a apreciar eixa “cosa” que t'envaeix  quan m’agafes i m’eleves com si fora una xiqueta xicoteta amb el teu somriure. Mai sabré perquè però, la veritat que, tampoc m’importa saber-ho..