Primer dia..

Ningú sabrà mai perquè.. perquè t’agraden eixes vesprades d’estiu damunt  la gespa recolzant el cap sobre les meues cames, mirant com passa el temps, mirant com passen oportunitats que tal vegada no ens importen hui, ni demà, però que potser algun dia en sàpiga mal haver deixat passar.. Tampoc arribaré a comprendre mai eixa mania teua de jugar a la meua orella, mossegar-la, besar-la, eixa careta de felicitat que se’t posa cada volta que veus alguna cosa que t’agrada, la manera en la que et poses el barret amb la guitarra a la mà i caminem per la platja i ens deixem caure sobre l’ombra de la primera palmera que ens acull amb una cervesa en la mà tant tu, com jo.. Mai  arribaré a apreciar eixa “cosa” que t'envaeix  quan m’agafes i m’eleves com si fora una xiqueta xicoteta amb el teu somriure. Mai sabré perquè però, la veritat que, tampoc m’importa saber-ho..