Hui he somiat amb tu. I no m'agradat la sensació que he tingut al despertar, al girar-me i vore'm sola en aquell llit, que pareixia tan gran sense tu..
A sonat l'estùpit despertador tirant per terra aquell meravellós somni que he construït durant tota la nit, on estaves amb mi, m'abraçaves, em besaves.
Però tindre que acostumar-me a la realitat, on no estàs amb mi totes les nits, ni puc donar-te cada abraçada, cada bes que necessite, que potser tu,també,necessites..
Sempre ens quedarà la realitat dels somnis, que ens uneix totes les nits, o quan somiem desperts, l'un en l'altre. Tot el dia pensant que podria estar al teu costat, abraçant-te, fugir amb tu, lluny, molt lluny, on ningú puguès fer-nos mal, una mala cara, un mal gest,allunyar-nos. Fugirem per no vore la realitat que ens espera..
Maleït cada dilluns que te'n vas lluny de mi, deixant-me trista i sola fins al divendres. On el meu llit fred et reclama, per la teua absència..Em parla, em diu que té ganes de vore't, sentir la teua pell, de vore't de matinada al meu costat, abraçats, després de passar tota la nit follant com uns bojos, sentit el teu suor. Però no solament el meu llit t'enyora..també ho fa la meua camisa, la meua roba interior..
Realment, tota jo t'enyore cada vegada que et separes de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada