T'odie!

Ja no t'estime. Realment,mai ho faré. No vull tirar de menys la teva olor, la teva veu cada vegada que no estàs. No vull besar-te, ni tornar-ho a fer mai més. Ja no m'agrada sentir la teua pell contra la meva. Ni veure aquell somriure que se'm posa sota el nas en quasi totes les fotos que ixim junts. No vull un altre viatge en cotxe mirant-te sense parar, tornar-me roja quan et gires i em somrius. No vull sentir la teva mà per la meva pell. No vull tenir ganes de tu, de la teva pell, de la teva veu, del teu olor, de tu. De tot tu. No vull. I alguna cosa em reconforta quan dius que tu tampoc ho vols tot això. Que no vols veure'm. Ni tindrem de copilot al teu cotxe. I, sobretot, no vols tenir res a veure amb mi. Res relacionat amb mi. Ni ser inspiració per a les meves entrades de bloc. No vols tindrem al teu llit dormint dolçament amb més roba que la teva vella camiseta dels Judas Priest. No vols tornar a sentir l'olor d'aquella nit a Rafel, de la primera vega que ens besarem.
Realment, serà cert això que diu la gent de que els joves no sabem el què volem. Al menys, sabem cert que tot açó és mentida. Perquè se que t'estime, que vull sentir la teva veu, que vull besar-te, sentir la teva mà tocant la meva pell, sentir els teus llavis al meu coll, sentir la teua pell i la meva juntes,jugant. I, sobretot, vull tenir la necessitat de necessitar-te ara mateixa al meu costat.